Avui he tornat a veure Cha’kwaina (El Que Plora), l’ancià viu a un bosc on tot es quietud, pau i espiritualitat. M’agrada passejar-me sota els seus arbres, respirar el seu aire i sentar-me a escoltar el silenci.
L’ancià del Bosc que Plora m’ha explicat un conte ancestral que parla de la Tiyoweh (La Quietud)
Quan entrem a la Quietud i escoltem, tenim l’oportunitat de sentir la vida que ens envolta. Tenim la oportunitat de ser una part del mon natural viu i vibrant. Aquest lloc l’anomenem Tiyoweh, pot obrir-nos una nova comprensió de nosaltres si aconseguim deixar de banda la veu de la ment.
La Quietud aporta una serenor profunda als nostres cors i una força vital als nostres cosos. Quan practiquem l’entrada a la Quietud en plena naturalesa, no hi ha separació entre les criatures del bosc i l’amabilitat dels nostres cors.
Prendre temps per buscar el silenci del Tiyoweh i per escoltar es un acte de persona intel.ligent. Perquè es en aquest lloc de serenor on ens convertim en Unitat. A través de la Unitat, descobrim l’alegria d’estar vius.
Després d’escoltar a l’ancià del Bosc Que Plora, tots dos hem seguit assentats un al costat de l’altre escoltant el silenci. El temps pertany a l’essència del que som els éssers humans, prendre’s temps per escoltar-lo i arribar a connectar amb la nostra essència es molt revel.lador ens ensenya qui som i d’on venim i que podem fer per nosaltres i per la vida.
Quan Cha’kwaina (El que Plora) m’acompanya fins al llindar del bosc per dir-me adéu, tots dos estem pletòrics, la Mare Natura ens ha fet un meravellós regal, la comprensió. Quedem per retrobar-nos de nou en les nostres converses al Bosc.
Imatge: Diane Romanello
Conte inspirat en un dels relats de la Quinta Lluna del llibre “La Medicina de la Tierra” de Jamie Sams
Avui he anat caminant cap el Bosc dels Records tenia enyor d’uns arbres que eren part d’un paisatge habitual en les meves vacances quan era petita i que des de aleshores m’acompanyen pel camí de la vida. Una vegada allà contemplant la seva verdor i les pinyes tan plenes, ha pres forma aquesta poesia.
T’estimo, pi pinyoner
que em gronxes en les teves branques
T’estimo, pi pinyoner
que poses color a les meves rialles.
T’estimo, pi pinyoner
que acompanyes les meves petjades.
T’estimo, pi pinyoner
que cuides de mi prop la platja.
T’estimo, pi pinyoner
que parles el meu llenguatge.
T’estimo, pi pinyoner
que em portes de la ma cap a casa.
T’estimo, pi pinyoner
de la infància un dels meus arbres.
Deixo el Bosc dels Poetes i me’n vaig cap un altre indret. Allà ens retrobem per seguir les nostres converses al bosc.
Il.lustració: Pascal Cessou
Poesia: Montserrat Monleón
Aquesta poesia està subjecta a una llicència de Creative Commons.
El dia 5 de Juny del 2009 es va celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient. Amb aquest motiu es va estrenar a tot el mon la pel·lícula HOME, un llargmetratge dirigit per Yann Arthus-Bertrand qui ha enregistrat a través de 54 paisatges distints unes imatges dels problemes mediambientals que ens duen en un viatge únic al voltant del món per a conscienciar-nos de la importància que té qualsevol petit detall en el qual puguem col·laborar per a mantenir amb vida la naturalesa.
Vaig tenir la oportunitat de veure’l per la televisió i em va impactar la manera en la que està fotografiat i plantejat. En els 200.000 anys que portem els homes habitant la Terra hem trencat l’equilibri que durant quasi quatre mil milions d’anys d’evolució s’havien establert en el nostre planeta. La humanitat disposa de deu anys per invertir la tendència, per adonar-se’n del grau de espoli de la riquesa de la Terra i així poder canviar el nostre model de consum.
Avui m’he passat el matí al Bosc dels Sentiments quan n’he sortit no sabia a quin indret em portaria el vent. De sobte m’he trobat en un bosc meravellós, i allà a la seva ombre, envoltada de la inspiració del Bosc dels Poetes, ha nascut aquesta poesia.
Amiga
Amant
Companya
Sempre estàs.
Esquiva
Distant
Llunyana
Te’n vas.
Per mes que vulgui
amagar-te
et trobo en la intimitat.
Deixo el Bosc dels Poetes i me’n vaig cap un altre indret. Allà ens retrobem per seguir les nostres converses al bosc.
Il.lustració: Susan Seddon Boulet
Poesia: Montserrat Monleón
Aquesta poesia està subjecta a una llicència de Creative Commons.
De tant en tant me’n vaig a llegir al Bosc de la Saviesa, un lloc preciós on hi ha la biblioteca a l’aire lliure més gran del món, en ella s’hi recullen les frases dites pels homes més savis.
Avui el bosc, me’n ha regalat una que m’ha agradat molt.
Mai diu la naturalesa una cosa i un altra la saviesa.
Cada bosc es únic, visitar-lo ens ajuda a veure les coses des del seu punt de vista.
Si sabem interpretar el missatge del bosc i seguir els seus camins, ells ens porten al lloc que busquem.
Són molts els camins que porten al cor.
