Avui he anat caminant cap el Bosc dels Records tenia enyor d’uns arbres que eren part d’un paisatge habitual en les meves vacances quan era petita i que des de aleshores m’acompanyen pel camí de la vida. Una vegada allà contemplant la seva verdor i les pinyes tan plenes, ha pres forma aquesta poesia.
T’estimo, pi pinyoner
que em gronxes en les teves branques
T’estimo, pi pinyoner
que poses color a les meves rialles.
T’estimo, pi pinyoner
que acompanyes les meves petjades.
T’estimo, pi pinyoner
que cuides de mi prop la platja.
T’estimo, pi pinyoner
que parles el meu llenguatge.
T’estimo, pi pinyoner
que em portes de la ma cap a casa.
T’estimo, pi pinyoner
de la infància un dels meus arbres.
Deixo el Bosc dels Poetes i me’n vaig cap un altre indret. Allà ens retrobem per seguir les nostres converses al bosc.
- Il.lustració: Pascal Cessou
- Poesia: Montserrat Monleón
Aquesta poesia està subjecta a una llicència de Creative Commons.
