Converses al bosc

Aire fresc després de la tempesta

Montserrat — Thu, 22 Dec 2011 20:41:17 +0000

Plou al Bosc, la Natura ens parla amb la veu dels trons i la llum dels llampecs. Estic a casa de Hehewuti . Des d’allà contemplem la tempesta que cau. Una vegada ha passat, totes dues, sortim a passejar.

Ella, la tempesta viscuda al Bosc, m’ha inspirat la poesia.
‭

‭

Aire fresc

després de la tempesta.

Aire net

que dones embranzida.

Aire que ens envolta

batec de vida.

Aire fresc

després de la tempesta.

Aire net

que ens porta la natura.

Aire que transformes

la fesomia.

Aire fresc després de la tempesta.

Batec de vent, batec de vida.

Il·lustració del conte Cyrano de Taï-Marc Le Thanh y Rébecca Dautremer
Poesia: Montserrat Monleón Hoces – Llicència Creative Commons-

Un Cavaller al Bosc dels Poetes – Tu, sempre tu

Montserrat — Sun, 24 Jul 2011 17:21:02 +0000

Fa un dia gris, surto a caminar cap a un Bosc que m’inspira cada vegada que hi sóc. Allà, en la Plaça dels Arbres de Fulles de Colors, hi tinc un banc ben especial. És el meu banc, on escric les poesies que hem surten del cor. Sentiments en estat pur que surten a dojo per quedar escrits i viure amb les altres poesies escrites al Bosc dels Poetes.

‭

Tu, sempre tu.

Sense arnès,

ni molins de vent,

sense escuder.

Tu, sempre tu.

Somiador d’impossibles

advocat de pobres,

escriptor de posades.

Tu, sempre tu.

Galopant els meus somnis

trotant el meu camí,

desbocant la meva ànima.

Tu, sempre tu. El meu Cavaller Errant.

El Bosc del Poetes somriu, ja te un poesia més per seguir vivint. Els poemes li donen l’aliment que necessita per seguir creient que l’amor tot ho fa possible.

Que bonic és quan els sentiments surten des de l’amor profund que un sent pel ser estimat.

Ens retrobem aviat en les nostres converses al Bosc.

Imatge de Gustav Klimt
Poesia: Montserrat Monleón Hoces – Llicència Creative Commons-

Mirant al Bosc

Montserrat — Wed, 20 Jul 2011 22:35:25 +0000

Estem en una estació en la que els boscos es tornen de colors i en ells m’hi perdo. Em fa feliç contemplar-los. Tan feliç com als artistes pintar-los.

Dels pinzells de John Kime arriben fins aquí la col.lecció de pintures que ha fet sota el títol

Estudi de la Natura.

Fins aviat que ens retrobem de nou a Converses al Bosc.

Pensaments del Bosc – Un nou dia -

Montserrat — Sat, 07 May 2011 21:26:37 +0000

Quan tinc el cap ple de cabòries necessito anar a caminar pel Bosc. El contacte amb la Mare Natura es un bàlsam que em calma. Avui ha estat un d’aquest dies en els que desitjava escoltar el so del Bosc per veure si d’ell obtenia una resposta que portes la pau al meu esperit.

El Bosc on sóc hi ha un indret que m’agrada molt. És la Plaça dels Arbres Centenaris del Cercle del Bosc. Allà sota la seva protecció ha nascut aquesta poesia:

Pensant en mi

penso en tu.

Pensant en tu

penso en nosaltres.

Pensant en nosaltres

penso en ells.

Un camí de pronoms

ple de vida.

Penso

Penses

Pensem

Ara, és un nou dia.

Continuo asseguda reflexionant sobre les paraules dels Arbres. Després d’una estona ja sento lleuger el pensament i amb fortalesa l’esperit. Ja puc tornar a casa.

Gràcies Arbres de la Plaça del Cercle del Bosc de la Saviesa per fer-me veure el camí més fàcil per ser feliç .

Fins aviat que ens retrobem de nou en les nostres converses al Bosc.

Pintura de l’artista: Melissa Pluch
Relat i Poesia: Montserrat Monleón – Llicència Creative Commons-

Boscos Tardorencs – Poesia de la Mare Natura -

Montserrat — Sat, 25 Sep 2010 21:17:54 +0000

Avui he anat a gaudir de la Mare Natura, m’he dirigit cap al Bosc del Poetes on ha nascut aquesta poesia. Un homenatge a una estació de l’any bonica i acolorida.

Boscos Tardorencs,

reflexos de Natura

que feu camí.

Boscos Tardorencs,

plujosos i humits

refugi dels Arbres.

Boscos Tardorencs,

catifes de Fulles

pintant un quadre.

Boscos Tardorencs,

domicili transitori

de Bolets i boletaires.

Boscos Tardorencs,

paratges Acolorits

que embolcalleu els meus sentits.

Imatges de l’artista: Dougall
Poesia: Montserrat Monleón – Llicència Creative Commons-

El Bosc de la Saviesa – Frase sobre la Mare Natura (4)

Montserrat — Wed, 15 Sep 2010 12:10:00 +0000

Un altre vegada he anat al Bosc de la Saviesa, on hi ha la biblioteca a l’aire lliure més gran del món.

Quan hi vaig a passejar em regala una frase. La d’avui es del reconegut inventor Alexander Graham Bell

‭

De tant en tant val la pena sortir-se del camí, submergir-se en un bosc. Trobaràs coses que mai hi havies vist.

Alexander Graham Bell a Wiquipedia
Imatge de l’artista Carol Robinson

Tot se m’oblida quan entro al Bosc -Sota el Gran Arbre-

Montserrat — Sat, 04 Sep 2010 16:34:25 +0000

El mes de Setembre és una època preciosa per anar al Bosc, avui he anat a un que em fa viure i sentir que sóc una amb la Mare Natura.

He anat a peu per recordar que n’ és de bonic viure des del Camí de la Bellesa. Seguint-lo m’ha portat al Bosc que Tot Ho Estima, un paratge tan acollidor que t’hi quedaries a viure.

M’he dirigit cap al Gran Arbre, tots dos som vells coneguts. Allà asseguda sota la seva protecció ha nascut aquesta poesia.

Quan entro al Bosc

sóc Camí

Quan entro al Bosc

sóc Terra

Quan entro al Bosc

sóc Arbre

Quan entro al Bosc

sóc Fulla

Quan entro al Bosc

sóc Aigua

Quan entro al Bosc

sóc Harmonia

Quan entro al Bosc

sóc Vida

Quan entro al Bosc

sóc Temps

Quan entro al Bosc

sóc la Mare Natura

Tot se’m oblida, quan entro al Bosc.

Imatges de l’artista: Donald Farnsworth
Poesia: Montserrat Monleón – Llicència Creative Commons-

Crec en tu Bosc – Poema que neix al Cor

Montserrat — Wed, 25 Aug 2010 23:14:47 +0000

Avui es un dia ben especial, el cel és blau, fa calor , surto a caminar. Sense adonar-me’n els meus peus sembla que llisquin pels camins del Bosc.

Conforme m’hi vaig endinsant la inspiració va niuant el meu cor. Deu ser perquè avui estic visitant el Bosc de l’Amor on neix aquesta poesia.

Crec en tu Bosc.

Quan miro els teus arbres

Quan veig les teves fulles

Quan trepitjo la terra del teu camí.

Crec en tu Bosc.

Quan et veig i et sento,

Quan escolto la teva quietud

Quan rebo la teva remor.

Crec en tu Bosc.

Quan em veus i em sents,

Quan em parles i t’escolto,

Quan m’acarones amb el teu so.

Crec en tu Bosc.

Quan em protegeixes amb els teus arbres

Quan camines amb mi de la ma.

Quan rebo el teu amor.

Crec en tu Bosc.

Que petita em sento en la immensitat de la Mare Natura, quina sensació de plenitud quan m’emmirallo en ella.

Fins ben aviat que seguirem amb les nostres converses al Bosc.

Imatges de l’artista: Lisa Audit
Poesia: Montserrat Monleón – Llicència Creative Commons-

El Bosc Blau de les flors Blaves – Un conte del Bosc -

Montserrat — Wed, 18 Aug 2010 21:20:09 +0000

M’aixeco de matinada, tinc moltes ganes d’anar a caminar pel Bosc. Quan surto de casa em trobo una dona que m’espera, ens coneixem de creuar-nos pel carrer un parell de vegades, em convida a acompanyar-la a passejar per un Bosc que em vol ensenyar.

-Et porto a un Bosc diferent als que coneixes, mira’l des de els ulls del cor.

- Estic preparada per seguir-te.

- Som-hi!

Em porta cap un camí que he vist moltes vegades i que mai l’he agafat degut a que el veia estret i ple de branques per terra que el feien de difícil accés. Ara anant amb ella no m’ho sembla.

Quan arribem al lloc em quedo meravellada, és un Bosc Blau.

- Que et sembla?

- Es preciós.

- Veritat que ha valgut la pena l’esforç?

- Si.

Una llum molt clara, casi etèria ho il.lumina tot. Els arbres son blaus, els camins són blaus i el que trobo més preciós el que em colpeig el cor, m’emociona i m’omple l’esperit de joia són les flors.

Unes boniques, rodones i blaves flors.

- Que les coneixes? em pregunta la dama que m’ha portat al paratge.

- Si, el meu cor les reconeix. Són les flors preferides de la meva avia.

Les hortènsies

-Que et diu aquesta flor?

- Em recorda a casa, l’amor que vaig rebre de petita.

- Saps perquè estàs aquí?

- Si, estava passant per uns moments de dubtes i pors i això em recorda d’on vinc, qui sóc i que faig.

- Moltes gràcies Dama Blava.

- Gràcies a tu, ja he complert la missió que m’ha portat al teu camí.

La Dama Blava em fa dos petons i comença a caminar davant meu, de sobte unes petites ales molt lluminoses es van desplegant a la seva espatlla i comença a volar fins que desapareix de la meva vista.

Estic bocabadada, he estat tota l’estona amb una Fada!. Per mi des d’ara és La Fada Blava del Bosc Blau de les Hortènsies Blaves, ella m’ha portat a un lloc on he trobat la resposta que alleugera el meu cor i em fa la vida fàcil.

Gràcies per ajudar-me a recordar qui sóc.

Quan m’allunyo del Bosc Blau de les Flors Blaves em pregunto si tot el que he viscut ha estat real. Quan estic davant de casa al terra em trobo una hortènsia blava amb un missatge:

L’amor tot ho pot.

Que afortunada em sento d’haver viscut això!

Ens retrobem un altre dia en el que seguirem amb les nostres converses al Bosc. Fins aviat.

Imatge: Lisa Audit
Relat de Montserrat Monleón – Llicència Creative Commons

Walela – Música Indígena Americana -

Montserrat — Wed, 11 Aug 2010 21:27:48 +0000

Avui fa un dia radiant, sense adornar-me’n m’he trobat caminant pel Bosc de la Música que m’ha regalat una cançó de la música indígena americana interpretada per unes dones quines veus m’han omplert de felicitat el cor.

Walela, la paraula Cherokee que es refereix al so de l’aleteig de l’ ocell colibrí
i el símbol d’inspiració per a aquesta família de dones cantants.

‭

Walela, són Rita Coolidge, la seva germana Priscilla Coolidge, i la filla de Priscilla, Laura Satterfield. Rita i Priscil·la son filles d’un ministre baptista d’ascendència Cherokee pura sang i d’una mestra d’escola que els li va donar lliçons de música i tocava l’orgue a l’església. La casa dels Coolidge estava plena dels sons que van encendre la seva imaginació musical i el seu esperit creatiu. Un esperit que ha estat transmès per igual a Laura.

A la seva web trobareu més informació sobre elles.

Plana web Walela
Vídeo: Youtube