Feeds:
Entrades
Comentaris

Plou al Bosc, la Natura ens parla amb la veu dels trons i la llum dels llampecs. Estic a casa de Hehewuti .  Des d’allà contemplem la tempesta que cau. Una vegada ha passat, totes dues, sortim a passejar.

Ella, la tempesta viscuda al Bosc, m’ha inspirat la poesia.

 


Aire fresc

després de la tempesta.


Aire net

que dones embranzida.

Aire que ens envolta

batec de vida.


Aire fresc

després de la tempesta.


Aire net

que ens porta la natura.

Aire que transformes

la fesomia.


Aire fresc després de la tempesta.

Batec de vent, batec de vida.


 

  • Il·lustració del conte Cyrano de Taï-Marc Le Thanh y Rébecca Dautremer
  • Poesia: Montserrat Monleón Hoces – Llicència Creative Commons-
    Creative Commons License
Anuncis

Fa un dia gris, surto a caminar cap a un Bosc que m’inspira cada vegada que hi sóc. Allà, en la Plaça dels Arbres de Fulles de Colors, hi tinc un banc ben especial. És el meu banc, on escric les poesies que hem surten del cor. Sentiments en estat pur que surten a dojo per quedar escrits i viure amb les altres poesies escrites al Bosc dels Poetes.



Tu, sempre tu.

Sense arnès,

ni molins de vent,

sense escuder.


Tu, sempre tu.

Somiador d’impossibles

advocat de pobres,

escriptor de posades.


Tu, sempre tu.

Galopant els meus somnis

trotant el meu camí,

desbocant la meva ànima.


Tu, sempre tu. El meu Cavaller Errant.


 

El Bosc del Poetes somriu, ja te un poesia més per seguir vivint. Els poemes li donen l’aliment que necessita per seguir creient que l’amor tot ho fa possible.

 

Que bonic és quan els sentiments surten des de l’amor profund que un sent pel ser estimat.

 

Ens retrobem aviat en les nostres converses al Bosc.

 

  • Imatge de Gustav Klimt
  • Poesia: Montserrat Monleón Hoces – Llicència Creative Commons-
    Creative Commons License

Mirant al Bosc

Estem en una estació en la que els boscos es tornen de colors i en ells m’hi perdo. Em fa feliç  contemplar-los. Tan feliç com als  artistes pintar-los.

 


Dels pinzells de John Kime arriben fins aquí la col.lecció de pintures que ha fet sota el títol 

Estudi de la Natura.

 

Fins aviat que ens retrobem de nou a Converses al Bosc.

Quan tinc el cap ple de cabòries necessito anar a caminar pel Bosc. El contacte amb la Mare Natura es un bàlsam que em calma. Avui ha estat un d’aquest dies en els que  desitjava  escoltar el so del Bosc per veure si d’ell obtenia una resposta que  portes la pau al meu esperit.



El Bosc on  sóc hi ha un indret que m’agrada molt. És la Plaça  dels Arbres Centenaris del Cercle del Bosc. Allà sota la seva protecció ha nascut aquesta poesia:


Pensant en mi

penso en tu.


Pensant en tu

penso en nosaltres.


Pensant en nosaltres

penso en ells.


Un camí de pronoms

ple de vida.


Penso

Penses

Pensem


Ara, és un nou dia.



Continuo asseguda reflexionant sobre les paraules dels Arbres. Després d’una estona ja sento lleuger el pensament i amb fortalesa l’esperit.   Ja puc tornar a casa.


Gràcies Arbres de  la Plaça del Cercle del Bosc de la Saviesa per fer-me veure  el camí més fàcil per ser feliç .


Fins aviat que ens retrobem de nou en les nostres converses al Bosc.


  • Pintura de l’artista: Melissa Pluch
  • Relat i Poesia: Montserrat Monleón – Llicència Creative Commons-
    Creative Commons License

Avui he anat a gaudir de la Mare Natura, m’he dirigit cap al Bosc del Poetes on ha nascut aquesta poesia. Un homenatge a una estació de l’any bonica i acolorida.


Boscos Tardorencs,

reflexos de  Natura

que feu camí.


Boscos Tardorencs,

plujosos i  humits

refugi dels Arbres.


Boscos Tardorencs,

catifes de Fulles

pintant un quadre.


Boscos Tardorencs,

domicili transitori

de Bolets i boletaires.


Boscos Tardorencs,

paratges Acolorits

que embolcalleu els meus sentits.



  • Imatges de l’artista: Dougall
  • Poesia: Montserrat Monleón – Llicència Creative Commons-
    Creative Commons License

Un altre vegada he anat al Bosc de la Saviesa, on hi ha la biblioteca a l’aire lliure més gran del món.

Quan hi vaig a passejar em regala una frase. La d’avui es del reconegut inventor Alexander Graham Bell



De tant en tant val la pena sortir-se del camí, submergir-se en un bosc. Trobaràs coses que mai hi havies vist.


  • Alexander Graham Bell a Wiquipedia
  • Imatge de l’artista Carol Robinson


El mes de Setembre és una època preciosa per anar al Bosc, avui he anat a un que em fa viure i sentir que sóc una amb la Mare Natura.

He anat a peu per recordar que n’ és de bonic viure des del Camí de la Bellesa. Seguint-lo m’ha portat al Bosc que Tot Ho Estima, un paratge tan acollidor  que t’hi quedaries a viure.



M’he dirigit cap al  Gran Arbre, tots dos som vells coneguts. Allà asseguda sota la seva protecció ha nascut aquesta poesia.



Quan entro al Bosc

sóc Camí


Quan entro al Bosc

sóc Terra


Quan entro al Bosc

sóc Arbre


Quan entro al Bosc

sóc Fulla


Quan entro al Bosc

sóc Aigua


Quan entro al Bosc

sóc Harmonia


Quan entro al Bosc

sóc Vida


Quan entro al Bosc

sóc Temps


Quan entro al Bosc

sóc la Mare Natura


Tot se’m oblida, quan entro al Bosc.


  • Imatges de l’artista: Donald Farnsworth
  • Poesia: Montserrat Monleón – Llicència Creative Commons-
    Creative Commons License