Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Ancià’

Avui he tornat a veure Cha’kwaina (El Que Plora), l’ancià viu a un bosc on tot es quietud, pau i espiritualitat. M’agrada passejar-me sota els seus arbres, respirar el seu aire i sentar-me a escoltar el silenci.

L’ancià del Bosc que Plora m’ha explicat un conte ancestral que parla de la Tiyoweh (La Quietud)


El bosque de la quietud

Quan entrem a la Quietud i escoltem, tenim l’oportunitat de sentir la vida que ens envolta. Tenim la oportunitat de ser una part del mon natural viu i vibrant. Aquest lloc l’anomenem Tiyoweh, pot obrir-nos una nova comprensió de nosaltres si aconseguim deixar de banda la veu de la ment.

La Quietud aporta una serenor profunda als nostres cors i una força vital als nostres cosos. Quan practiquem l’entrada a la Quietud en plena naturalesa, no hi ha separació entre les criatures del bosc i l’amabilitat dels nostres cors.

Prendre temps per buscar el silenci del Tiyoweh i per escoltar es un acte de persona intel.ligent. Perquè es en aquest lloc de serenor on ens convertim en Unitat. A través de la Unitat, descobrim l’alegria d’estar vius.


Després d’escoltar a l’ancià del Bosc Que Plora, tots dos hem seguit assentats un al costat de l’altre escoltant el silenci. El temps pertany a l’essència del que som els éssers humans, prendre’s temps per escoltar-lo i arribar a connectar amb la nostra essència es molt revel.lador ens ensenya qui som i d’on venim i que podem fer per nosaltres i per la vida.

Quan Cha’kwaina (El que Plora) m’acompanya fins al llindar del bosc per dir-me adéu, tots dos estem pletòrics, la Mare Natura ens ha fet un meravellós regal, la comprensió. Quedem per retrobar-nos de nou en les nostres converses al Bosc.


  • Imatge: Diane Romanello
  • Conte inspirat en un dels relats de la Quinta Lluna del llibre “La Medicina de la Tierra” de Jamie Sams

Read Full Post »

El cel es gris, està plovent. M’agrada sentir a la meva pell les gotes que cauen dels núvols quan ploren. El bosc es un lloc preciós per sentir-ne la seva carícia.

Mentre camino bosc endins, me’n adono que mai hi havia estat en aquest lloc. L’aigua que cau fa que tot es renovi. La Mare Natura sap que el Bosc que Plora necessita ajuda i l’hi ha enviat la medicina per curar-lo. Les gotes de pluja son rialleres, llisquen per tot arreu, son un bàlsam pel bosc.

M’estic apropant a una casa de fusta molt austera, només hi ha una porta i una finestra amb uns porticons tancats. El meu primer impuls es picar, quan penso que he estat imprudent, ja no hi puc fer res, la porta s’obra lentament.

Em trobo amb un vell ancià que em diu:

 

Ancià Indi

– Benvinguda Montserrat.
Com saps el meu nom?.
– Ho conec tot dels Boscos d’arreu.
Qui ets?
– Soc Cha’kwaina (El Que Plora)

 

Quedo impressionada per la tristor de la seva cara i sento el dolor del seu cor, seguint els meus instints li demano si em podria deixar un recipient que no sigui gaire gran. Ell me’l dona. Sortim al jardí que hi ha al darrera de la casa, poso el pot a sobra la taula i ens assentem sota la porxada a xerrar.

Parlem del que el fa patir; de la tala dels arbres, de com algunes de les persones que passegen pels camins no respecten l’hàbitat, dels caçadors desaprensius i de les coses que a tots dos ens preocupen dels Boscos de la Humanitat.

Han passat hores des de que som allà, de sobte me’n recordo del pot que he posat sota la pluja, ja es ple. Li demano un got al vell ancià, me’l dona, l’omplo i li dono perquè se’l vegi. No em pregunta res, ho fa.

En un instant sembla que hagi sortit el sol, el somriure del vell ancià ho il.lumina tot. El got d’aigua de pluja amb les gotes somrients ha fet l’efecte. O ha estat poder compartir les seves angoixes amb algú que l’ha escoltat i l’ha comprés? O poder la combinació de les dues coses?


Quan Cha’kwaina (El que Plora) m’acompanya fins al llindar del bosc per dir-me adéu, tots dos estem pletòrics, la Mare Natura ens ha fet un meravellós regal, la comunicació.

 

  • Il.lustració: Poster Indi Natiu de la Tribu dels Navajos
  • Relat: Montserrat Monleón
    Creative Commons License
    Aquest relat està subjecte a una llicència de Creative Commons.

Read Full Post »