Tot se m’oblida quan entro al Bosc -Sota el Gran Arbre-

El mes de Setembre és una època preciosa per anar al Bosc, avui he anat a un que em fa viure i sentir que sóc una amb la Mare Natura.

He anat a peu per recordar que n’ és de bonic viure des del Camí de la Bellesa. Seguint-lo m’ha portat al Bosc que Tot Ho Estima, un paratge tan acollidor  que t’hi quedaries a viure.

M’he dirigit cap al  Gran Arbre, tots dos som vells coneguts. Allà asseguda sota la seva protecció ha nascut aquesta poesia.

Quan entro al Bosc

sóc Camí

Quan entro al Bosc

sóc Terra

Quan entro al Bosc

sóc Arbre

Quan entro al Bosc

sóc Fulla

Quan entro al Bosc

sóc Aigua

Quan entro al Bosc

sóc Harmonia

Quan entro al Bosc

sóc Vida

Quan entro al Bosc

sóc Temps

Quan entro al Bosc

sóc la Mare Natura

Tot se’m oblida, quan entro al Bosc.

• Imatges de l’artista: Donald Farnsworth
• Poesia: Montserrat Monleón – Llicència Creative Commons-
  

Read Full Post »

Crec en tu Bosc – Poema que neix al Cor

Avui es un dia ben especial, el cel és blau, fa calor , surto a caminar.  Sense adonar-me’n els meus peus sembla que llisquin pels camins del Bosc.

Conforme m’hi vaig endinsant la inspiració va niuant el meu cor. Deu ser perquè avui estic visitant el Bosc de l’Amor on neix aquesta poesia.

Crec en tu Bosc.

Quan miro els teus arbres

Quan veig les teves fulles

Quan trepitjo la terra del teu camí.

Crec en tu Bosc.

Quan et veig i et sento,

Quan escolto la teva quietud

Quan rebo la teva remor.

Crec en tu Bosc.

Quan em veus i em sents,

Quan em parles i t’escolto,

Quan m’acarones amb el teu so.

Crec en tu Bosc.

Quan em protegeixes amb els teus arbres

Quan camines amb mi de la ma.

Quan rebo el teu amor.

Crec en tu Bosc.

Que petita em sento en la immensitat de la Mare Natura, quina sensació de plenitud quan m’emmirallo en ella.

Fins ben aviat que seguirem amb les nostres converses al Bosc.

• Imatges de l’artista: Lisa Audit
  
• Poesia: Montserrat Monleón – Llicència Creative Commons-
  

Read Full Post »

Pluja que cau – Un poema que neix al Bosc –

Avui plou, una filera de gotes una rere l’altre cauen com un xiuxiueig sobre mi. Sentir aquesta sensació després d’uns dies de xafogor m’encamina cap al Bosc.

Que bonic està!

Els arbres són més verds sota la fina pluja. La terra rogenca m’omple els sentits  amb la seva olor. Mentre camino em sento joiosa de la complicitat que s’estableix entre la pluja i jo.

Fa molts dies que tenia ganes de visitar el Bosc dels  Sentiments, coses desades al meu cor que volen sortir i avui i aquí ho fan prenent forma en aquest poema.

Pluja que cau

gotes fines de puresa.

Pluja que cau

aigua dolça que regalima.

Pluja que cau

petons que acaricieu el Bosc.

Pluja que cau

aliment de la Terra on visc.

Pluja que cau

menjar del meu esperit.

Gràcies, pluja que cau!

Continuo caminant sota la fina pluja, allà dins el Bosc estan em sento tan petita i alhora tan gran de poder viure en constant unió amb la Mare Naturalesa.

Quanta felicitat!

Fins  ben aviat quan ens retrobem per seguir amb  les nostres converses al Bosc.

• Imatges de l’artista: Eric Kamp
  
• Poema: Montserrat Monleón – Llicència Creative Commons-
  

Read Full Post »

Conte Ancestral dels Indis Americans – Escoltar el silenci –

Avui he tornat a veure Cha’kwaina (El Que Plora), l’ancià viu a un bosc on tot es quietud, pau i espiritualitat. M’agrada passejar-me sota els seus arbres, respirar el seu aire i sentar-me a escoltar el silenci.

L’ancià del Bosc que Plora m’ha explicat un conte ancestral que parla de la Tiyoweh (La Quietud)

Quan entrem a la Quietud i escoltem, tenim l’oportunitat de sentir la vida que ens envolta. Tenim la oportunitat de ser una part del mon natural viu i vibrant. Aquest lloc l’anomenem Tiyoweh, pot obrir-nos una nova comprensió de nosaltres si aconseguim deixar de banda la veu de la ment.

La Quietud aporta una serenor profunda als nostres cors i una força vital als nostres cosos. Quan practiquem l’entrada a la Quietud en plena naturalesa, no hi ha separació entre les criatures del bosc i l’amabilitat dels nostres cors.

Prendre temps per buscar el silenci del Tiyoweh i per escoltar es un acte de persona intel.ligent. Perquè es en aquest lloc de serenor on ens convertim en Unitat. A través de la Unitat, descobrim l’alegria d’estar vius.

Després d’escoltar a l’ancià del Bosc Que Plora, tots dos hem seguit assentats un al costat de l’altre escoltant el silenci. El temps pertany a l’essència del que som els éssers humans, prendre’s temps per escoltar-lo i arribar a connectar amb la nostra essència es molt revel.lador ens ensenya qui som i d’on venim i que podem fer per nosaltres i per la vida.

Quan Cha’kwaina (El que Plora) m’acompanya fins al llindar del bosc per dir-me adéu, tots dos estem pletòrics, la Mare Natura ens ha fet un meravellós regal, la comprensió. Quedem per retrobar-nos de nou en les nostres converses al Bosc.

• Imatge: Diane Romanello
• Conte inspirat en un dels relats de la Quinta Lluna del llibre “La Medicina de la Tierra” de Jamie Sams
  

Read Full Post »

Oh! Mare Natura

Oh! Mare Natura,

ensenyem a esperar

des de la quietud

com les muntanyes.

Oh! Mare Natura,

ensenyem a parlar

des de les onades

com ho fa el mar.

Oh! Mare Natura,

ensenyem a confiar

des de la plenitud

com ho fan el arbres.

Oh! Mare Natura,

ensenyem a viure

des de la certesa

de que tu ets amb mi.

• Il.lustració: Avery Tillmon
• Poesia: Montserrat Monleón
  
  Aquesta poesia està subjecta a una llicència de Creative Commons.

Read Full Post »

El Pare Cel i la Mare Terra

Avui he anat al Bosc Que Tot ho Estima, necessitava aixoplugar-me en el seu entorn. Els colors d’aquest bosc son els mes càlids que he vist mai, les seves tonalitats canviants m’acompanyen fins ficar-se als meus ulls i quedar-se al meu cor.

Pel camí m’he trobat amb Ehawee (Noia Somrient) Sioux que m’ha rebut amb un gran somriure i m’ha dit que anés on viu el Gran Arbre que volia parlar amb mi. I així ho he fet, quan he arribat les seves fulles m’han donat un missatge.

Els meus avantpassats em van deixar un tresor nascut de la seva experiència de viure amb contacte amb la Mare Natura, d’ells son aquestes paraules:

El Pare Cel i la Mare Terra, representen l’esperit i el cos, si aquests estan equilibrats aleshores nosaltres podem caminar amb la bellesa. Des d’aquesta harmonia veiem que les situacions que ens presenta la vida son una oportunitat per aprendre i créixer.

M’he quedat assentada sota el Gran Arbre durant molta estona, en unes senzilles paraules m’havia donat la clau per viure la vida des de la serenitat.

Que afortunada em sento de formar part d’aquest bosc ple de vida, i de la naturalesa que va ensenyar als nostres avantpassats el Camí de la Bellesa.

 

• Il.lustració: Jo Moulton
• Relat: Montserrat Monleón
  
  Aquest relat està subjecte a una llicència de Creative Commons.

.

Read Full Post »

Canço de Mati dels Cherokee

Quan surto a passejar pel Bosc de la Música aquest sempre em sorprèn amb regals, com aquest d’avui, una preciosa cançó de la Tribu del Indis Cherokee que m’alegra el cor i m’ omple de pau l’esperit.

Read Full Post »

Animà i Esperit, La saviesa de l’Indi Americà

Fa un dia gris, estic caminant pel bosc entre la boira. Els arbres s’aixequen majestuosament arranglerats donant forma al cami. Em sembla tant irreal que crec que em trobo en un bosc de ficció. No sé on soc, de sobte devant meu hi ha un cartell de lletres grans i ben dibuixades. Estic somiant?

M’assec en un banc que hi ha entre dos arbres, quan giro el cap veig que no gaire lluny de mi hi ha un sobre. No sé que fer, si agafar-lo o no. L’agafo i llegue-ixo: Per la persona que el tingui a la ma. Quedo parada, després de dubtar uns instants, l’obro.

¡Benvinguda! Et trobes al Bosc de la Saviesa que et vol fer un regal, son vitamines pel teu cor. Es una frase de les que enriqueixen la Humanitat i que es va quedar amb nosaltres gràcies a que Edward Goodbird (hidatsa) la va dir l’any 1914.

El meu pare m’ho explicà. Em va dir:
Totes les coses d’aquest món tenen ànima o esperit. El cel té esperit, els núvols tenen esperit; el sol i la lluna tenen esperit; i també els animals, els arbres, l’herba, l’aigua, les pedres, tot.

Estic emocionada després de llegir aquest legat de saviesa. M’ aixeco del banc i mirant al cel baix i gris, he donat les gràcies a la Mare Natura per fer-me aquest gran regal en un dia de boira al bosc i al meu cor.

• Frase de Edward Goodbird extreta del llibre: La Saviesa de l’Indi Americà – Antologia de Joseph Bruchac
• Relat: Montserrat Monleón

Read Full Post »