El cel es gris, està plovent. M’agrada sentir a la meva pell les gotes que cauen dels núvols quan ploren. El bosc es un lloc preciós per sentir-ne la seva carícia.
Mentre camino bosc endins, me’n adono que mai hi havia estat en aquest lloc. L’aigua que cau fa que tot es renovi. La Mare Natura sap que el Bosc que Plora necessita ajuda i l’hi ha enviat la medicina per curar-lo. Les gotes de pluja son rialleres, llisquen per tot arreu, son un bàlsam pel bosc.
M’estic apropant a una casa de fusta molt austera, només hi ha una porta i una finestra amb uns porticons tancats. El meu primer impuls es picar, quan penso que he estat imprudent, ja no hi puc fer res, la porta s’obra lentament.
Em trobo amb un vell ancià que em diu:
– Benvinguda Montserrat.
Com saps el meu nom?.
– Ho conec tot dels Boscos d’arreu.
Qui ets?
– Soc Cha’kwaina (El Que Plora)
Quedo impressionada per la tristor de la seva cara i sento el dolor del seu cor, seguint els meus instints li demano si em podria deixar un recipient que no sigui gaire gran. Ell me’l dona. Sortim al jardí que hi ha al darrera de la casa, poso el pot a sobra la taula i ens assentem sota la porxada a xerrar.
Parlem del que el fa patir; de la tala dels arbres, de com algunes de les persones que passegen pels camins no respecten l’hàbitat, dels caçadors desaprensius i de les coses que a tots dos ens preocupen dels Boscos de la Humanitat.
Han passat hores des de que som allà, de sobte me’n recordo del pot que he posat sota la pluja, ja es ple. Li demano un got al vell ancià, me’l dona, l’omplo i li dono perquè se’l vegi. No em pregunta res, ho fa.
En un instant sembla que hagi sortit el sol, el somriure del vell ancià ho il.lumina tot. El got d’aigua de pluja amb les gotes somrients ha fet l’efecte. O ha estat poder compartir les seves angoixes amb algú que l’ha escoltat i l’ha comprés? O poder la combinació de les dues coses?
Quan Cha’kwaina (El que Plora) m’acompanya fins al llindar del bosc per dir-me adéu, tots dos estem pletòrics, la Mare Natura ens ha fet un meravellós regal, la comunicació.
Deixa un comentari