M’aixeco de matinada, tinc moltes ganes d’anar a caminar pel Bosc. Quan surto de casa em trobo una dona que m’espera, ens coneixem de creuar-nos pel carrer un parell de vegades, em convida a acompanyar-la a passejar per un Bosc que em vol ensenyar.
-Et porto a un Bosc diferent als que coneixes, mira’l des de els ulls del cor.
– Estic preparada per seguir-te.
– Som-hi!
Em porta cap un camí que he vist moltes vegades i que mai l’he agafat degut a que el veia estret i ple de branques per terra que el feien de difícil accés. Ara anant amb ella no m’ho sembla.
Quan arribem al lloc em quedo meravellada, és un Bosc Blau.
– Que et sembla?
– Es preciós.
– Veritat que ha valgut la pena l’esforç?
– Si.
Una llum molt clara, casi etèria ho il.lumina tot. Els arbres son blaus, els camins són blaus i el que trobo més preciós el que em colpeig el cor, m’emociona i m’omple l’esperit de joia són les flors.
Unes boniques, rodones i blaves flors.
– Que les coneixes? em pregunta la dama que m’ha portat al paratge.
– Si, el meu cor les reconeix. Són les flors preferides de la meva avia.
Les hortènsies
-Que et diu aquesta flor?
– Em recorda a casa, l’amor que vaig rebre de petita.
– Saps perquè estàs aquí?
– Si, estava passant per uns moments de dubtes i pors i això em recorda d’on vinc, qui sóc i que faig.
– Moltes gràcies Dama Blava.
– Gràcies a tu, ja he complert la missió que m’ha portat al teu camí.
La Dama Blava em fa dos petons i comença a caminar davant meu, de sobte unes petites ales molt lluminoses es van desplegant a la seva espatlla i comença a volar fins que desapareix de la meva vista.
Estic bocabadada, he estat tota l’estona amb una Fada!. Per mi des d’ara és La Fada Blava del Bosc Blau de les Hortènsies Blaves, ella m’ha portat a un lloc on he trobat la resposta que alleugera el meu cor i em fa la vida fàcil.
Gràcies per ajudar-me a recordar qui sóc.
Quan m’allunyo del Bosc Blau de les Flors Blaves em pregunto si tot el que he viscut ha estat real. Quan estic davant de casa al terra em trobo una hortènsia blava amb un missatge:
L’amor tot ho pot.
Que afortunada em sento d’haver viscut això!
Ens retrobem un altre dia en el que seguirem amb les nostres converses al Bosc. Fins aviat.
- Imatge: Lisa Audit
- Relat de Montserrat Monleón – Llicència Creative Commons
Converses al bosc 
